Personatge del mes: Miquel Oliu, guanyador del XXXII Concurs Reina Sofia de Composició Musical
El passat 9 de març la fundació Ferrer Salat anunciava el nom del guanyador del XXXII Premi Reina Sofia de Composició Musical. Es tractava del compositor català Miquel Oliu Nieto (Barcelona, 1973). El jurat compost per James Clarke, Joan Magrané, Francisco Coll, Jesús Rueda i presidit per Hilda Paredes va atorgar aquest premi convocat per la Fundació Ferrer-Salat a aquest compositor per la seva obra Alegorías de Otoño. Posteriorment l’obra va ser presentada per primera vegada i interpretada per la Orquesta Sinfónica de Radiotelevisión Española els dies 15 i 16 d’octubre al Teatro Monumental de Madrid, sota la direcció de Carlos Kalmar, on també li va ésser lliurat el Diploma al compositor.
Un premi d’aquest nivell ha suposat un reconeixement a un compositor que des de petit tenia inquietud per improvisar i escriure música. La seva primera vocació musical va ser primer com a intèrpret, a través del piano i es va formar com a compositor després. Per això mateix va dir en una entrevista a El compositor habla que té la impressió d’estar encara en procés d’aprenentatge, que cada obra és un pas en una recerca tècnica i musical i també una recerca personal.
L’obra guardonada porta el subtítol de Microludios para orquesta i es tracta d’un conjunt, d’uns 13 minuts de durada, format de vuit peces curtes relacionades entre elles: Hojas I, Hielo, Tierra húmeda, Hojas II, Pajaro solitario, Gris sobre gris, Hojas III, i ***. Segons el compositor són una mirada a la tardor, que ens conviden a una altra percepció del que ens envolta. També afegeix que es fa un tractament de l’orquestra amb especial atenció als seus recursos tímbrics i colorístics, a partir de l’ambient suggerent de la tardor. L’obra sorgeix duna obra prèvia per a piano amb el mateix títol, de la qual va fer una “recomposició” dels gestos musicals i de les diverses sonoritats i ressonàncies.
El compositor pensa que les retallades en cultura i en educació han dificultat la composició d’obres per encàrrec, alhora que ha provocat que moltes programacions de cicles de concerts hagin desaparegut o s’hagin vist compromeses. També declara que es pot donar un més gran apropament entre la música contemporània i el públic, i que la música contemporània està passant d’una època on se li ha donat més importància a la raó i a la complexitat tècnica a una altra d’una dimensió més espiritual.
El passat mes de juny es va estrenat a Nagoya (Japó) una obra per a violí i piano, El inalcanzable perfil en homenatge a Eduardo Chillida, amb l’Ensemble Musica QuLacoza. Actualment està treballant en una obra per a conjunt de 9 instruments, inspirat en l’experiència de vida d’Alce Negro, un dels místics del poble indi americà.
Esperem que aquest merescut premi sigui el preludi de molts i nous projectes. De moment és un reconeixement al talent musical d’un compositor, i tal i com diu ell, és el reconeixement a una recerca i a un treball de temps, no sempre fàcil, i és una profunda satisfacció, una ajuda i un impuls a continuar.