Personatge del mes: Paco de Lucía
Paco de Lucía, o quan la guitarra plora.
De sobte, inesperadament, un company t’ho comenta. I de cop, penses que t’havies oblidat que els genis, aquells que són immortals, perquè ho són, en la seva música, també tenen el mateix destí que la resta d’éssers humans. És clar que el recordarem sempre, nosaltres i moltíssimes generacions posteriors. I no només recordar sinó aprendre també.
La seva trajectòria dins el camp del flamenc és espectacular i no té discussió possible. Des dels seus inicis més “purs” fins les seves fusions posteriors. Però també voldríem assenyalar aquí la seva capacitat com a músic total. Capaç de muntar un Concierto de Aranjuez, o bé de participar en un trio de guitarres on el jazz era la base del seu llenguatge.
Fins sempre, Paco de Lucía!